Sant Martí de la Morana
L’església parroquial de Santa Maria fou reconstruïda el 1706 en el lloc i l’orientació de l’anterior i el campanar, modern i molt alt, que dóna la característica silueta al poble, és del 1921.
Altitud: 551 m
Topònim: És un altre dels topònims que no deixa lloc a dubtes, fa referència a Sant Martí de Tours, que gaudí de molta devoció a Catalunya. Font: Els topònims de la Segarra, Albert Turull.
L’església parroquial de Santa Maria fou reconstruïda el 1706 en el lloc i l’orientació de l’anterior i el campanar, modern i molt alt, que dóna la característica silueta al poble, és del 1921. Es destaca per l’arquitectura i el seu aspecte senyorial cal Sala, restaurada el 1749. A la façana principal de Cal Sala s’hi entra per una arcada i un carreró cobert.
Es té notícia del lloc des del 1067 com a feu de Miró Gauspert. Després fou de Guillem d’Anglesola, al qual el comprà el 1299 el capítol d’Urgell, que passà a la col·legiata de Guissona. Al segle XIX Sant Martí formà municipi amb l’antiga quadra de Nial (on hi hagué un castell), ja dins el terme de Guissona.
Vers ponent de la Morana i Sant Martí hi ha les ruïnes de l’antic priorat de Tauladells o Tauladella, de monges agustinianes, fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur. El 1423 era ja extingit i els seus béns passaren a la col·legiata de Guissona; s’hi trobà una ara romana que havia estat adaptada al culte cristià. En un tossalet proper hi ha el santuari de Sant Cristòfol.
Topònim: És un altre dels topònims que no deixa lloc a dubtes, fa referència a Sant Martí de Tours, que gaudí de molta devoció a Catalunya. Font: Els topònims de la Segarra, Albert Turull.
L’església parroquial de Santa Maria fou reconstruïda el 1706 en el lloc i l’orientació de l’anterior i el campanar, modern i molt alt, que dóna la característica silueta al poble, és del 1921. Es destaca per l’arquitectura i el seu aspecte senyorial cal Sala, restaurada el 1749. A la façana principal de Cal Sala s’hi entra per una arcada i un carreró cobert.
Es té notícia del lloc des del 1067 com a feu de Miró Gauspert. Després fou de Guillem d’Anglesola, al qual el comprà el 1299 el capítol d’Urgell, que passà a la col·legiata de Guissona. Al segle XIX Sant Martí formà municipi amb l’antiga quadra de Nial (on hi hagué un castell), ja dins el terme de Guissona.
Vers ponent de la Morana i Sant Martí hi ha les ruïnes de l’antic priorat de Tauladells o Tauladella, de monges agustinianes, fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur. El 1423 era ja extingit i els seus béns passaren a la col·legiata de Guissona; s’hi trobà una ara romana que havia estat adaptada al culte cristià. En un tossalet proper hi ha el santuari de Sant Cristòfol.