Gra
El poble de Gra conserva un nucli antic amb carrers i cases antigues i, a l’entrada del poble hi ha habitatges més moderns.
Altitud: 469m
Topònim: contra la creença general que el topònim Gra prové del comú homònim, la documentació més antiga ens permet de reconstruir de manera prou completa una evolució fonètica del tipus Grada >Graza>Graha>Gra, i de remetre l’etimologia d’aquest nom de lloc al substantiu comú grada (esglaó). Font: Els topònims de la Segarra, Albert Turull.
El poble de Gra conserva un nucli antic amb carrers i cases antigues i, a l’entrada del poble hi ha habitatges més moderns. A la banda de llevant hi ha l’església parroquial de Sant Salvador de Gra, amb l’entorn ben urbanitzat que conserva un absis de la primitiva construcció romànica, però la resta va ser reedificada al segle XVIII. Presideix la llinda de l’entrada un gran emblema heràldic.
El lloc fou donat pel bisbe Ermengol d’Urgell a la catedral i forma part encara d’aquest bisbat. El 1414 era del monestir de la Vall d’Hebron de Barcelona.
Durant la primera guerra carlina, el pretendent Carles de Borbó amb les seves forces de les províncies navarreses s’enfrontà prop de Gra amb les tropes isabelines del baró de Meer, el qual derrotà els carlins (hi hagué més de 600 morts) i rebé el títol de comte de Gra. Aquest enfrontament es conegué amb el nom de Foc de Gra.
(font: Enciclopèdia Catalana)
El foc de Gra