Castellmeià

Topònim: cal destriar els dos components del mot “Castell” i “Meià”. Hi ha dues hipòtesis per explicar aquest segon component: una, que sigui un nom propi personal, concretament llatí; l’altra que sigui un adjectiu comú, la variant de mitjà. Font: Els topònims de la Segarra, Albert Turull.

A migdia del Llor, a la carretera de Tarroja a Sant Ramon de Portell, hi ha el llogaret de Castellmeià (dit antigament Meià). És presidit pel castell de Meià, d’una gran robustesa i majestuosa estampa; conserva dues torres circulars a la façana de ponent i l’entrada és al costat N, amb un gran portal de dovelles coronat per l’escut dels Vergós; les finestres plateresques mostren les reformes de tipus renaixentista fetes al segle XVI sobre la construcció anterior.

Prop del castell, a llevant, hi ha la petita església romànica, de transició, amb absis semicircular de factura tardana on es venera la Mare de Déu de la Llet.

El castell consta des del segle XIII (castri de Mediano), i des del segle següent consta sota la senyoria del llinatge dels Vergós. A la fi del segle XVII passà a mans de Francesc de Junyent i de Marimon, al qual Felip V concedí el 1716 el marquesat de Castellmeià.