La vila de Sanaüja
L’aspecte medieval de Sanaüja amb una estructura de vila closa, el pont medieval que facilitava l’accés a la vila, el perfil del castell que exerceix de protecció i un bon nombre d’edificis i elements urbans molt destacables donen un gran atractiu a aquesta població de la Segarra.
Es tracta d’un nucli urbà format al vessant sud d’una carena situada a la dreta del torrent o riera de Sanaüja. L’estructura urbana actual és fruit de l’important moment constructiu que dels segles XVII i XVIII. Així i tot, podem apuntar com a hipòtesi un desenvolupament urbanístic en cinc fases. La primera ens presentaria una estructura urbana delimitada per la confluència entre els carrers del Calvari i Morer fins a la plaça Major.
D’aquesta primera fase se’n conserva un antic portal, popularment anomenat “la Portelleta”. La segona fase de desenvolupament urbà seguiria pel vessant vers ponent fins al carrer Calvari i carrer dels Escots. La tercera fase es desenvoluparia vers el sud quedant delimitat el passeig de Ronda i el carrer dels Valls fins a la confluència amb el carrer Calvari. Al llarg d’aquest perímetre es conserven dos portals: el dels Escots i el de Sant Roc (s. XIV – XV). La quarta fase caldria situar-la al segle XVIII, testimoni de la qual en són les nombroses façanes datades d’aquesta època i que haurien aprofitat algunes pedres del castell, després del seu enderrocament per part de les tropes de Felip V. La cinquena fase dataria de la primeria del s. XX i afectaria l’obertura de l’avui anomenat “pas o baixada del rellotge” per la necessitat d’un accés fàcil al centre del poble, atès que les quatre úniques entrades eren molt dificultoses per als carruatges. També s’obre l’actual entrada de la placeta, que estava ocupada per l’antiga muralla.
Alguns historiadors han apuntat la possibilitat que l’actual Sanaüja fos, en realitat, l’”Atanàgia” que l’historiador romà Titus Livi esmenta en la seva obra com a capital ilergeta que va ser assetjada pels romans i ocupada poc després. Tanmateix, altres estudiosos, adverteixen que el text de Titus Livi és poc clar i genera molts dubtes.
En qualsevol cas no deixa de ser curiosa aquesta hipòtesi sobre un origen de Sanaüja tan reculat en el temps. Tan reculada com l’origen del topònim Sanaüja que és preromà i concretament d’origen ibero-basc. L’etimologia completa seria, segons Coromines, ZANI-GOIA, del basc, que significa “el guardià de dalt”.
No és, però, fins a l’època medieval que comencem a tenir notícies documentals sobre l’actual vila. La primera referència al lloc de Sanaüja en mans cristianes correspon a una epístola del Papa Agapit II a Wissad II, bisbe d’Urgell, de l’any 860 on s’esmenta Sanaüja entre les possessions del Bisbat d’Urgell.
A l’inici del s. XII ja consta l’existència del llinatge dels Sanaüja, alguns membres del qual ostentaren càrrecs importants.
L’aspecte medieval de Sanaüja amb una estructura de vila closa, el pont medieval que facilitava l’accés a la vila, el perfil del castell que exerceix de protecció i un bon nombre d’edificis i elements urbans molt destacables donen un gran atractiu a Sanaüja.
Font: Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Vol. I Municipi de Sanaüja.
Imatge: Ramon Codina