Església parroquial de Santa Maria de la Plaça

L’actual església parroquial de Santa Maria és una construcció gòtica tardana, que consta que s’edificà entre el 1509 i 1515

La façana presenta un aparell de carreus ben escairats destacant els de les cantoneres, treballats a manera d’encoixinat que contribueixen a augmentar la plasticitat de la façana.

Emmarquen la porta dues pilastres estriades a banda i banda, davant de les quals s’imposa una columna sobre podi, amb el mateix tipus de decoració estriada que la pilastra. Els capitells i l’entaulament de les columnes imiten l’estil Toscà. Dos òculs a cada costat donen llum a l’interior. Per damunt de la porta, un rosetó motllurat centra la façana. Més amunt, una mena de finestral coronat per un petit dosser aixoplugava, fins a l’any 1936, una imatge de la Mare de Déu amb el Nen

A l’interior, el temple conserva la seva estructura gòtica, si exceptuem algunes reformes d’època barroca, que s’integren perfectament a l’estructura original. Presenta una sola nau coberta amb quatre trams de volta de creueria i capelles laterals de diverses dimensions.

Pel que fa a la decoració escultòrica de l’església, a part de la decoració floral de l’arc de la capella de Sant Pere, cal destacar la representació del Tetramorf en els capitells que descarreguen les nervadures de la capella de la Mare de Déu de Montserrat, i alguns motius heràldics que, a la capella del baptisteri ens remeten als Montcada. De les cinc claus de volta de la nau principal destaca, per la seva bellesa i major proximitat a l’espectador, la del sotacor amb la representació de la Nativitat.

Al terra de l’església hi ha lloses d’ossaris amb inscripcions epigràfiques, datades, entre el  segle XVI i el segle XVIII. Val a dir, però, que és probable que l’actual emplaçament d’aquestes lloses no es correspongui amb l’original, ja que al segle XIX fou refet el paviment de l’església.

La primitiva església parroquial de Santa Maria era situada vora el castell i actualment es troba totalment enrunada. La primera referència a l’església es remunta a l’any 951, en què el papa Agapit II confirmà en una butlla tots els drets, privilegis i possessions de l’església d’Urgell, entre els quals hi havia la parròquia de Sanaüja. Santa Maria de Sanaüja allotjà la col·legiata de Sanaüja amb una important comunitat de preveres.

Una visita pastoral de l’any 1758 testimonia documentalment la importància de l’església de Sanaüja i la riquesa de la parròquia en aquella època. Bona part d’aquest esplendor es va mantenir fins a la Guerra del 1936-39.

Font: Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Vol I Municipi de Sanaüja