Briançó

Altitud: 566m

Topònim: en principi cal posar aquest topònim en relació amb l’homònim Briançon, al departament francès dels Alts Alps. O bé perquè en procedeix directament, per trasllat, de la qual cosa hi ha possibilitats ben fonamentades, o bé perquè coincideixen. L'origen d’ambdós és pre-romà, i concretament cèltic. Briançó, pot ser una sufixació diminutiva, i ja catalana, del nom comú brians que designava herpes i per extensió qualsevol mena de cuc petit susceptible de produir picor. Fins i tot, anant més enllà, es podria suposar un ús metafòric del mot, designant en aquest cas, les petites dimensions del poble clos de Briançó. Font: Els topònims de la Segarra, Albert Turull.

Entre els Hostals i Montlleó, en un tossalet, es troba el poble de Briançó. Fins fa pocs anys havia estat tancat per les cases, que formaven un cercle al voltant d'una placeta, on s'entrava per un portal. Les cases no tenien obertures en la façana del mur fins a una altura considerable.

Briançó és ben urbanitzat i adaptat a les necessitats agrícoles modernes, encara que conserva molt del seu tipisme medieval.