Montoliu de Segarra
El poble de Montoliu de Segarra es troba enlairat a la carena de la serra que continua per ponent el tossal de la Guàrdia–lada.
Altitud: 689m
Topònim: No li cal cap explicació a l'apel·latiu de Segarra que duu aquest poble. Pel que fa al tema del topònim, a banda de possibles trasllats, i a banda també que el topònim pugui provenir del llinatge homònim, sembla del tot clar que fa referència al substantiu oliu, antic sinònim d'olivera. Font: Els topònims de la Segarra; Albert Turull.
El poble de Montoliu de Segarra es troba enlairat a la carena de la serra que continua per ponent el tossal de la Guàrdia–lada. El clos antic és format per un carrer llarg i un altre de més curt que va a l'església, al qual s'entra per un sol portal. Resten algunes parts del vell castell que dominava la població.
L'església parroquial primitiva de Sant Salvador de Montoliu va ser molt perjudicada pels terratrèmols del 1427 i va ser refeta el 1428. Posteriorment, va ser substituïda per l'actual edifici neoclàssic, amb nau central i dues de laterals. A prop del poble, vers ponent, s'alça l’antiga torre de defensa, cilíndrica, des d'on s'albira la Baixa Segarra i l'Urgell. Una de les cases pairals més antigues és la dels Vilar.
El lloc és esmentat ja en la donació del castell de l'Ametlla, com un dels seus límits, i el 1079 s'esmenta el castell, que fou del domini de Guillem Miró. El monestir de Santes Creus adquirí el domini civil total (no el criminal) per la cessió del castell per part de Ramon de Cervera el 1227 i per la compra de diversos drets de castlania i el conservà fins a la fi de l'Antic Règim.