Ivorra
L'origen del poble d'Ivorra es remunta a l'època medieval en bastir-se un castell o torre fortificada, al redós del qual va anar creixent el nucli de població.
Altitud: 567 m
Topònim: Topònim d'etimografia segurament d'arrel ibero-basca IB, “aigua”, present en un grup de noms encapçalats per IBAIKA. Ivorra és considerat un dels noms ibèrics d'entroncament més incert o remot, encara que no inversemblant. Una altra proposta és la d'una etimologia aràbiga (al-)’ibúra, amb significat de “ribes” o “guals”. Font: Els topònims de la Segarra, Albert Turull
El poble d'Ivorra és en una petita elevació a la dreta de la riera d'Ivorra, afluent del Llobregós.
L'origen del poble d'Ivorra es remunta a l'època medieval en bastir-se un castell o torre fortificada, al redós del qual va anar creixent el nucli de població. No obstant això, el lloc ja era poblat anteriorment, com ho demostren els jaciments arqueològics del Tossal de les Forques, que situarien els primers habitants en època ibèrica.
La primera notícia documental en què apareix el nom d'Ivorra data del 1031 en una escriptura de venda i durant tot el segle XI i posteriors són molts els documents que en parlen, tots ells relacionats amb els comtes d'Urgell. Els comtes d'Urgell van tenir el domini eminent del terme, que es va perllongar fins que va passar al vescomte de Cardona.
Ivorra fou vila closa, de la qual es conserva encara la trama urbana dels segles XI – XII a ponent del castell, emplaçat en el punt més alt de la població. Les cases es disposaven a l'interior d'una muralla circular, de la qual queden vestigis i, sobretot, el portal adovellat. L'única resta del castell és la torre mestra que destaca sobre la resta d'edificis amb els seus 20 m d´alçada.
L'església parroquial de Sant Cugat d'Ivorra va ser construïda a la fi del segle XVIII, en estil barroc, fora del clos murallat. Constitueix un dels millors exemples d'arquitectura religiosa del barroc a la Segarra. Va substituir l'antiga església parroquial inaugurada l’any 1055. Dintre de l'església es pot contemplar la imatge romànica de Santa Maria d'Ivorra (segle XIII), el reliquiari gòtic del Sant Dubte i un magnífic retaule gòtic del segle XV.
Com a anècdota curiosa de la història d'Ivorra, cal esmentar el fill natural que el rei Ferran II, el Catòlic, va tenir amb la dama Aldonça d'Ivorra. Es tracta d'Alfons d´Aragó (1470 – 1520), que va ser Arquebisbe de Saragossa
Els molins d'Ivorra