Església de Santa Maria de Guissona
L'actual església parroquial malgrat ser una obra del segle XVIII, en què ja dominaven les tendències neoclàsiques, la façana té un caire barroc en la seva estructura a manera de retaule, que recorda la Universitat de Cervera.
L'actual temple de Santa Maria va ser construït al segle XVIII, però incorporà el campanar i les capelles de la Verge del Claustre i del Sant Crist, d'èpoques anteriors.
El temple de Santa Maria és el que millor reflecteix la influència dels dos edificis lleidatans més representatius del segle XVIII: la Universitat de Cervera i la Seu Nova de Lleida, mentre que la seva estructura interior és deutora de les catedrals de Lleida i Vic. Fou consagrada el 26 d'octubre del 1800.
Malgrat ser una obra del darrer quart del segle XVIII, en què ja dominaven les tendències neoclàssiques, la façana de Santa Maria encara té el caire barroc en la seva estructura a manera de retaule, que recorda la de la Universitat de Cervera tant en la portada adovellada amb columnes als costats recolzades en un basament bulbós, com en les pilastres encoixinades que divideixen la façana en tres cossos verticals.
La fornícula central és ocupada per una escultura moderna de la Mare de Déu de l'Assumpció.
L'espai interior és de tres naus (l'única documentada a la Segarra junt amb l'església de Granyena i el Paranimf de la Universitat de Cervera).
L'actual església parroquial de Santa Maria té l'origen en un priorat canonical, però la primera edificació és de l'any 410, quan monjos agustins de Santa Magdalena de la Seu arriben a Guissona per fundar un convent del mateix ordre i l'anomenaren de Santa Maria. El 975 Borrell II, comte de Barcelona, reconquereix Guissona i edifica de nou l'església, que estava força enrunada de la seva etapa sota domini àrab; els sarraïns la tornen a ocupar, i fins cap al 1024 en què fou conquerida definitivament pel bisbe Ermengol d'Urgell, la vila va estar en mans musulmanes i cristianes alternativament. El 1098 Ot, bisbe de la Seu, acompanyat per Folc, bisbe de Barcelona i de Ponç, bisbe de Roda d'Isàvena, consagrà la tercera església edificada a Guissona en honor de Santa Maria.
L'església de Santa Maria de Guissona ha estat recentment declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Font: Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Volum VII. Guissona