PLAÇA DE L'ESGLÉSIA

El protagonisme de la dona en l’assistència de les misses, trisagis, novenes, processons i oracions miraculoses va ser fonamental, així com la seva col·laboració amb la parròquia en la transmissió de la fe i els bons costums. Les dones eren les principals assistents a tots els oficis i cerimònies religiosos, malgrat estar relegades, dins l’església, a un paper purament passiu que els dedicava, i encara ho fa.

En la societat tradicional a la dona se la feia responsable de la pràctica religiosa dins les famílies. Ella era la transmissora de la doctrina catòlica i dels valors religiosos continguts segons els principis vigents de l’hermenèutica oficial.

La concepció del temps a la societat tradicional pagesa era eminentment circular i totalment inserit en els temps litúrgics de la religió: advent, Nadal, Quaresma, Pasqua i Pentecosta. El calendari litúrgic alhora estava relacionat amb els cicles del sol i la lluna com també amb les diferents estacions climàtiques de l’any.

Als pobles pagesos es feien coincidir les festes paganes, com les populars festes majors i patronals, amb la commemoració de festes marianes a les quals totes les parròquies s’encomanaven. La resta de l’any cada dia era laborable, tret del precepte dominical.

Casar les filles joves: objectiu prioritari de les famílies. Les noies fadrines o solteres eren de ben joves candidates al casament. Les noies hi arribaven com el final d’un aprenentatge per a una nova vida que era la seva màxima ambició, mentre que qualsevol  altre projecte de vida personal i independent no comptava. Es considerava que l’estat civil de casada imposava caràcter i era el que s’esperava d’ella a la societat tradicional. La solteria en les dones era considerada com un estat imperfecte o negatiu que podia trobar en la vocació religiosa femenina una sortida per superar el que s’esperava: una vida solitària i trista.

A l’estat civil de casada s’hi arribava després d’un temps d’aprenentatge que sota els auspicis de les dones de la casa (mare o padrines i àvies) es posava la candidata al corrent de quina havia de ser la seva funció com a dona en aquella societat.

D’altra banda, la parròquia, en la persona del rector, obligava que el festeig fos curt i sempre vigilat per evitar el que se’n deia «fer Pasqua abans de Rams». El control religiós era total: el sexe només podia existir entre casats i si la seva finalitat era la de procrear; altrament també era pecat.

Era preceptiu que les mares no assistissin al bateig, ja que encara estaven en plena quarantena i no havien rentat l’esca del pecat que suposava parir.

La celebració del ritual de la mort era un esdeveniment social important per a les famílies pageses. Dins el cicle circular de la vida, la mort tancava una vida de treball i sacrificis. La dona pagesa, mestressa de la casa, s’encarregava de tots els tràmits necessaris per organitzar l’enterrament i els funerals a la família. La mort dels pares de família, propietaris i amos de la casa, posava en marxa els mecanismes testamentaris per adjudicar herències i procedir a la divisió dels béns. La presència de la dona es caracteritzava per la discreció i bon fer, i el seu criteri sovint s’imposava, cercant sempre com a objectiu la conservació del patrimoni i la unió i el benestar de la família.

Amb la col·laboració de: