al contingut a la navegació Informació de contacte

Castell de Florejacs

DONES AL PODER: LA LLIBERTAT DE DECIDIR EL SEU FUTUR

Explica la llegenda que una de les senyores que van viure al castell de Florejacs, coneguda com la dama de les flors, era d’una bellesa enlluernadora. Nombrosos eren els pretendents que, vinguts d’arreu, intentaven festejar-la. Ella, però, no tenia cap intenció de sucumbir als compliments dels seus admiradors i els convertia en flors, que poblaven el seu jardí.

De dones com la dama de les flors n’hi ha hagut unes quantes al llarg de la història. Aurembiaix d’Urgell i Violant de Cabrera són dues de les dones que coneixerem a través d’aquest viatge entre els merlets dels castells de la Segarra. Dones valentes que van lluitar per fer-se un lloc en una societat dominada pels homes i que no es van conformar de tenir un paper secundari.

Aurembiaix d’Urgell (1196-1231) va viure entre els segles XI i XII i va haver de lluitar pels seus drets quan, a la mort del seu pare, Guerau de Cabrera, li va prendre el títol de comtessa d’Urgell al·legant que una dona no podia governar el comtat d’Urgell.

Aurembiaix no va dubtar ni un moment i es va presentar a la cort del rei Jaume I, a Lleida, i va reclamar el títol heretat del seu pare i que Guerau de Cabrera li havia arrabassat.

La gestió amb el rei va donar fruit: no només va aconseguir que Jaume I prengués partit a favor seu en la causa, sinó que, el 23 d’octubre de 1228, tots dos van signar un pacte secret de concubinatge, un document en què es posaven d’acord tant pel que feia a aspectes materials com de parella. Entre altres coses, Aurembiaix es comprometia a fer donació del comtat d’Urgell a Jaume I o als seus descendents després de la seva mort. A canvi, exigia que el rei no l’abandonés, tret que prengués nova esposa.

L’any següent, però, Jaume I va arranjar el matrimoni d’Aurembiaix amb Pere de Portugal. La parella va conviure durant poc més de dos anys, fins que Aurembiaix va morir. No va deixar descendència, però sí una sorpresa final: en contra del que havia acordat amb el rei, va deixar el comtat d’Urgell al seu marit Pere.

Al llarg de la història, pocs són els casos coneguts de dones mestresses del seu destí (de fet, no hem trobat cap referència destacada a les dones que van viure al castell de Florejacs, i hem utilitzat la història d’Aurembiaix com a exemple proper en l’espai —comtat d’Urgell— i en el temps —segles XI i XII—), i les que ho van ser o ho van intentar no ho van tenir gens fàcil. Una cosa tan senzilla com decidir voluntàriament el propi futur o la mena de vida que es volia tenir no era, ni de bon tros, habitual a l’època.

Sovint, aquestes dones valentes que prenien les regnes de la seva vida, o que trencaven amb els rígids esquemes que la societat marcava per a elles, són descrites en termes negatius o fins i tot acusades d’actes delictius. Cal destacar que la imatge que es construeix tant de la dama de les flors (un personatge imaginari) com d’Aurembiaix (una dona real) és negativa, sens dubte orientada a la difamació i útil per desencoratjar la resta de dones, induint-les a acceptar el destí que els altres han decidit per a elles.

Malgrat això, algunes de les gestes d’aquestes dones han estat ressenyades pels seus contemporanis, cosa que ha facilitat que avui coneguem part de la seva vida. D’aquesta manera, han servit i serveixen d’exemple i de font d’inspiració per a moltes altres persones que treballem per la igualtat entre homes i dones.

Bibliografia:

Amb la col·laboració de:

ara_lleida_diputacio_patronat_.png