al contingut a la navegació Informació de contacte

Espai Natural de Els Plans de Sió

És la més gran de les ZEPA de la Plana de Lleida, amb 10.382 hectàrees distribuïdes en tres comarques

Es podria descriure aquest entorn natural com un mosaic on dominen els sembrats d'ordi i de blat, retallats per algunes fileres d'arbres de marge (oliveres i ametllers), marges de pedra seca, petits carrascars dispersos i alguns guarets i erms. Les cabanes de volta, les peixeres que solquen el curs del Sió, les pletes, les basses i altres elements d'arquitectura popular són també trets que conformen el peculiar caràcter d'aquest territori. Esquitxat de petits pobles d'origen medieval, els castells i les esglésies romàniques en són l'element patrimonial i històric més notable; alguns dels castells són visitables i molts es mantenen ben conservats.

Un dels atractius paisatgístics de l'espai natural és l'amplitud dels horitzons i els cels de colors que s'hi poden observar, així com unes bones nits estrellades. El transcurs de l'any ens brinda un paisatge viu i canviant, tant que a voltes et sembla que no sigui el mateix. Cada estació té uns colors característics: la màgia inquietant de la boira a l'hivern, l'esplendor verda i acolorida de la primavera, el groc potent de les espigues, les bales de palla i el rostoll durant l'època de sega o a la tardor, terrosa i més pàl·lida.

L'espai natural dels Plans de Sió compta amb el Centre d'Interpretació dels Secans de Lleida, situat al Castell de Concabella, que ens permet acostar-nos als decans tot coneixent què son els ambients estèpics, com és aquests paisatge, la flora, la fauna i especialment quines en són les aus més característiques i per què és important preservar aquests ecosistemes per protegir-les. També podem veure alguns itineraris per descobrir de prop aquest medi.
FLORA I VEGETACIÓ

La flora i vegetació de l'espai natural dels Plans de Sió es caracteritza per estar específicament adaptada a unes condicions difícils que li confereixen el seu caràcter estèpic: una escassa pluviometria, sòls àrids, salins i guixencs i un clima de forts contrastos entre hivern i estiu.

La tradició agrícola és la que més profundament ha transformat el paisatge i la seva vegetació. Avui en dia un 97% de la superfície de l'espai natural s'utilitza com a camps de conreu, majoritàriament de cereals com l'ordi i el blat.

La vegetació natural es conserva en els marges, erms i guarets, que són de gran importància per la seva particularitat. Aquestes zones estan formades per brolles de romaní amb foixarda, llistonars de terra baixa i espartars d'albardí, i també alguns carrascars, màquies i garrigues amb càdec, o jonqueres. També hi trobem una gran varietat de flora liquènica.

El pas de les estacions ens duu una metamorfosi dels colors del paisatge, coincidint amb els cicles vitals de les plantes: esplendor verda i de colors a la primavera, grocs i torrats a l'estiu i colors cendrosos i bruns a la tardor i a l'hivern.

Podem mirar-nos la flora i la vegetació de l'espai natural dels Plans de Sió com un mosaic on conviuen diferents ambients.

FAUNA

L'espai natural dels Plans de Sió, així com la resta de Secans de Lleida, destaquen per la presència única a Catalunya d'algunes espècies d'aus. Per aquest motiu l'espai natural és també ZEPA, zona especial de protecció d'aus. Les espècies designades com prioritàries són el sisó, el gaig blau, la calàndria, el xoriguer petit i l'esparver cendrós.

Text i imatge Espais Naturals de Ponent