Torà
El municipi de Torà compta amb un bon nombre d'esglésies romàniques.
Santa Maria de l'Aguda
Antigament dita Santa Maria del Castell, l'església de l’Aguda apareix citada el 1010 conjuntament amb l'església de Torà quan són donades a Santa Maria de Solsona.
Es tracta d'una església d'una sola nau, orientada d'est a oest. La part més destacable exteriorment és l'absis bastit al segle XII, on s'obren dues finestres de doble esqueixada i tot un seguit d'arcuacions cegues amb faixes llombardes. L'actual accés a l'església es realitza pel mur est, on es basteix la porta d'època moderna. La porta d'accés és annexa a la construcció del campanar.
A l'interior, la nau és coberta amb volta de canó. Pel que fa a les capelles, destaca al mur nord una capella d'arc apuntat, i al mur sud una capella amb una mena de tancat de fusta, que abans del 1936 era la capella del Sant Crist.
Es tracta d'una església d'una sola nau, orientada d'est a oest. La part més destacable exteriorment és l'absis bastit al segle XII, on s'obren dues finestres de doble esqueixada i tot un seguit d'arcuacions cegues amb faixes llombardes. L'actual accés a l'església es realitza pel mur est, on es basteix la porta d'època moderna. La porta d'accés és annexa a la construcció del campanar.
A l'interior, la nau és coberta amb volta de canó. Pel que fa a les capelles, destaca al mur nord una capella d'arc apuntat, i al mur sud una capella amb una mena de tancat de fusta, que abans del 1936 era la capella del Sant Crist.
Sant Salvador del Coll de l'Aguda
Sant Salvador del Coll és esmentat per primera vegada l’any 1100, en què els vescomtes de Cabrera donaren la capellania de Sant Salvador a Santa Maria de Solsona.
Es tracta d’un edifici d’una sola nau allargassat, cobert amb volta de canó de perfil apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular, paredat. La porta d’entrada, situada al mur meridional, presenta un arc de mig punt adovellat i, més amunt, un ràfec motllurat ressegueix el perímetre superior.
Es tracta d’un edifici d’una sola nau allargassat, cobert amb volta de canó de perfil apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular, paredat. La porta d’entrada, situada al mur meridional, presenta un arc de mig punt adovellat i, més amunt, un ràfec motllurat ressegueix el perímetre superior.
Església del Monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter
La primera referència documental que tenim del monestir és de l’any 986 en una donació. Hom suposa l’existència, en aquest indret, de cel·les o eremitoris de tipus monacal, al voltant de l’església de Sant Celdoni. S’hi custodiaven les relíquies dels màrtirs Celdoni i Ermenter, que tradicionalment es considera que els fidels van traslladar des de Calahorra, fugint de la invasió àrab. La comunitat s’esmenta per primer cop el 1038.
El 1071 l’església de Sant Celdoni fou unida a Sant Serni de Tavèrnoles com a priorat dependent. Sembla que és a partir d’aquesta data que s’organitza segons la regla benedictina. Des de mitjan del segle XIV pateix una forta davallada que agreuja l’estat de la precària comunitat. El 1399 les relíquies dels sants titulars són traslladades a Cardona.
Amb la capçalera mirant a llevant, es tracta d’una església amb una planta molt particular, formada per una nau quasi quadrada, amb un absis central i dos de laterals que formen el transsepte i la façana; a més, hi ha a la zona de l’absis central, un presbiteri elevat i una cripta a sota. Externament l’església es troba tapada per diverses dependències annexes d’èpoques posteriors, principalment de final segle XVIII.
A l’absis central hi ha tres finestres de doble esqueixada a la zona del presbiteri i tres de més baixes a l’alçada de la cripta. Per damunt de l’absis s’alça una mena de cimbori quadrat fruit de la restauració realitzada al segle XIX. Corona una espadanya de dos ulls, també del XIX.
El 1071 l’església de Sant Celdoni fou unida a Sant Serni de Tavèrnoles com a priorat dependent. Sembla que és a partir d’aquesta data que s’organitza segons la regla benedictina. Des de mitjan del segle XIV pateix una forta davallada que agreuja l’estat de la precària comunitat. El 1399 les relíquies dels sants titulars són traslladades a Cardona.
Amb la capçalera mirant a llevant, es tracta d’una església amb una planta molt particular, formada per una nau quasi quadrada, amb un absis central i dos de laterals que formen el transsepte i la façana; a més, hi ha a la zona de l’absis central, un presbiteri elevat i una cripta a sota. Externament l’església es troba tapada per diverses dependències annexes d’èpoques posteriors, principalment de final segle XVIII.
A l’absis central hi ha tres finestres de doble esqueixada a la zona del presbiteri i tres de més baixes a l’alçada de la cripta. Per damunt de l’absis s’alça una mena de cimbori quadrat fruit de la restauració realitzada al segle XIX. Corona una espadanya de dos ulls, també del XIX.
Santa Maria de Claret
Es tracta d’un edifici de planta rectangular d’una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i encapçalada a llevant per un absis semicircular amb finestres d’una sola esqueixada.
En el mur de tramuntana hi ha oberta la porta d’ingrés, d’arc de mig punt adovellat. Al mur est corona l’edifici un campanar de cadireta propi del segle XVII o XVIII.
A l’interior els murs laterals han estat buidats per fer-hi quatre capelles, dues a cada banda. A més, davant de la porta d’entrada, hi ha excavat un nínxol on es localitzen les fonts baptismals. Entre aquest espai i una de les capelles hi ha encastada una làpida funerària d’un infant, escrita en llatí que data de 1292.
L’església té construccions adossades al frontis i al mur de migjorn.
Davant de l’absis de l’església hi ha tres sarcòfags o osseres que antigament es localitzaven entre les pedres del mur de l’antic fossar. Totes tres són de forma rectangular i conserven la caixa o vas i la tapa amb decoració floral, escuts heràldic i incisions geomètriques en forma de sanefa.
En el mur de tramuntana hi ha oberta la porta d’ingrés, d’arc de mig punt adovellat. Al mur est corona l’edifici un campanar de cadireta propi del segle XVII o XVIII.
A l’interior els murs laterals han estat buidats per fer-hi quatre capelles, dues a cada banda. A més, davant de la porta d’entrada, hi ha excavat un nínxol on es localitzen les fonts baptismals. Entre aquest espai i una de les capelles hi ha encastada una làpida funerària d’un infant, escrita en llatí que data de 1292.
L’església té construccions adossades al frontis i al mur de migjorn.
Davant de l’absis de l’església hi ha tres sarcòfags o osseres que antigament es localitzaven entre les pedres del mur de l’antic fossar. Totes tres són de forma rectangular i conserven la caixa o vas i la tapa amb decoració floral, escuts heràldic i incisions geomètriques en forma de sanefa.
Sant Miquel de Fontanet
És molt probable que l’església de Fontanet es relacioni temporalment amb el castell, situat on avui hi ha una casa. El castell ja és esmentat el 1031.
L’església és d’una sola nau de planta quadrangular amb volta de canó, capelles laterals bastides en els murs i capçalera amb absis que supera el semicercle. Orientada en sentit est-oest, s’hi accedeix per una llarga graonada. L’actual porta d’ingrés es troba en el mur est i és fruit d’una important obra d’ampliació i reforma del segle XVII. Davant d’aquesta porta es basteix el porxo amb un banc de pedra a tot el voltant, amb coberta. El terra conserva l’enllosat primitiu. La façana d’ingrés culmina amb un campanar de cadireta.
L’església és d’una sola nau de planta quadrangular amb volta de canó, capelles laterals bastides en els murs i capçalera amb absis que supera el semicercle. Orientada en sentit est-oest, s’hi accedeix per una llarga graonada. L’actual porta d’ingrés es troba en el mur est i és fruit d’una important obra d’ampliació i reforma del segle XVII. Davant d’aquesta porta es basteix el porxo amb un banc de pedra a tot el voltant, amb coberta. El terra conserva l’enllosat primitiu. La façana d’ingrés culmina amb un campanar de cadireta.