Cervera
L'església de Sant Pere el Gros de Cervea és un dels millors exemples de l'arquitectura medieval catalana que adopten la tipologia de nau amb planta circular.
Església parroquial de Santa Maria de Cervera -portalada de Sant Martí-
L’església de Santa Maria de Cervera consta en una relació de parròquies del bisbat de Vic datada entre el 1025 i el 1050 en el moment inicial de repoblació de Cervera.
L’actual església de Santa Maria és un temple gòtic fruit de la puixant Cervera baix-medieval. Les transformacions gòtiques han reduït els vestigis conservats de la primitiva construcció romànica als elements del portal del migdia coneguda, per la temàtica del timpà, com a porta de Sant Martí.
La portalada de Sant Martí s’obre al mur meridional de l’església i apareix, actualment, protegida per un pòrtic de traça gòtica. La portalada es configura a partir de dues arquivoltes en degradació de recorregut llis i formades per dos cossos motllurats; corona el conjunt un guardapols decorat a partir d’un motiu geomètric. Els brancals, també en degradació, presenten sengles columnes que s’aixequen sobre un pòdium de baixes dimensions, amb base, fust i capitell de decoració vegetal. Al timpà s’hi representa uns dels episodis més famosos del sant titular de l’originària església: sant Martí en el moment de tallar un tros de la seva capa per tal d’oferir-la a un pobre.
L’actual església de Santa Maria és un temple gòtic fruit de la puixant Cervera baix-medieval. Les transformacions gòtiques han reduït els vestigis conservats de la primitiva construcció romànica als elements del portal del migdia coneguda, per la temàtica del timpà, com a porta de Sant Martí.
La portalada de Sant Martí s’obre al mur meridional de l’església i apareix, actualment, protegida per un pòrtic de traça gòtica. La portalada es configura a partir de dues arquivoltes en degradació de recorregut llis i formades per dos cossos motllurats; corona el conjunt un guardapols decorat a partir d’un motiu geomètric. Els brancals, també en degradació, presenten sengles columnes que s’aixequen sobre un pòdium de baixes dimensions, amb base, fust i capitell de decoració vegetal. Al timpà s’hi representa uns dels episodis més famosos del sant titular de l’originària església: sant Martí en el moment de tallar un tros de la seva capa per tal d’oferir-la a un pobre.
Sant Joan Degollat de Cervera (Sant Joan de la Comanda de l'Hospital)
La Casa de Sant Joan de Jerusalem de l'ordre dels Hospitalers fou en un primer temps casa delmera i posteriorment es transformà en hospital.
Actualment, la nau, de volta de mig punt lleugerament apuntada al final, s'ha transformat en església dedicada a Sant Joan Degollat i, al mateix temps, en una sala que acull esdeveniments culturals.
Durant el segle XIX es va reconstruir tota la façana de la casa, obra de Jaume Padró, i només van deixar com a vestigi exterior de l'existència d'aquest hospital, una creu de Malta que es troba sobre la porta d'entrada a l'església, al carrer Major n. 115. La façana posterior està coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls i té dues finestres d'ull de bou.
Actualment, la nau, de volta de mig punt lleugerament apuntada al final, s'ha transformat en església dedicada a Sant Joan Degollat i, al mateix temps, en una sala que acull esdeveniments culturals.
Durant el segle XIX es va reconstruir tota la façana de la casa, obra de Jaume Padró, i només van deixar com a vestigi exterior de l'existència d'aquest hospital, una creu de Malta que es troba sobre la porta d'entrada a l'església, al carrer Major n. 115. La façana posterior està coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls i té dues finestres d'ull de bou.
Església de Sant Pere el Gros de Cervera
L’església de Sant Pere el Gros s’emplaça als afores de Cervera, vers el SW, enmig d’uns camps propers a la confluència del Torrent Salat amb el riu d’Ondara. Per anar-hi des de Cervera cal agafar la Ctra. L-214.
Les primeres notícies que tenim de Sant Pere de Cervera són de la segona meitat del segle XI. La simplicitat i austeritat de la construcció ens diuen que no fou solament l’esperit religiós el que motivà l’edificació d’aquesta església fortalesa, sinó també la necessitat de protecció i defensa.
L’any 1081, Guillem Ramon de Cervera i la seva muller Arsendis, senyors de Cervera, fan donació de l’esglesiola, juntament amb el fossar de trenta passes i altres terres, al monestir de Ripoll, el qual hi establí un priorat benedictí.
La decadència de l’església de Sant Pere el Gros es va accentuar al llarg del segle XIV. Als segles XV i XVI servia per allotjar-hi malalts de pesta. Més tard, la guerra de Successió va ocasionar-li grans destrosses.
L’església de Sant Pere el Gros constitueix un dels exemples més monumentals de les esglésies alt-medievals catalanes que adopten la tipologia singular de nau amb planta circular.
El mur que circumda la planta és prou massís i gruixut perquè permeti al seu interior l’existència d’una escala que porta fins a la teulada, al centre de la qual es troba un campanaret d’espadanya. La nau de l’església forma un cercle quasi perfecte, només trencat per l’absis, al costat de llevant. La porta, de mig punt adovellat, és desviada de l’eix de l’església i s’obre a ponent.
Les primeres notícies que tenim de Sant Pere de Cervera són de la segona meitat del segle XI. La simplicitat i austeritat de la construcció ens diuen que no fou solament l’esperit religiós el que motivà l’edificació d’aquesta església fortalesa, sinó també la necessitat de protecció i defensa.
L’any 1081, Guillem Ramon de Cervera i la seva muller Arsendis, senyors de Cervera, fan donació de l’esglesiola, juntament amb el fossar de trenta passes i altres terres, al monestir de Ripoll, el qual hi establí un priorat benedictí.
La decadència de l’església de Sant Pere el Gros es va accentuar al llarg del segle XIV. Als segles XV i XVI servia per allotjar-hi malalts de pesta. Més tard, la guerra de Successió va ocasionar-li grans destrosses.
L’església de Sant Pere el Gros constitueix un dels exemples més monumentals de les esglésies alt-medievals catalanes que adopten la tipologia singular de nau amb planta circular.
El mur que circumda la planta és prou massís i gruixut perquè permeti al seu interior l’existència d’una escala que porta fins a la teulada, al centre de la qual es troba un campanaret d’espadanya. La nau de l’església forma un cercle quasi perfecte, només trencat per l’absis, al costat de llevant. La porta, de mig punt adovellat, és desviada de l’eix de l’església i s’obre a ponent.
Des de Turisme Cervera s'ofereixen visites guiades a Sant Pere el Gros.
Santa Maria de Malgrat
El lloc i el castell de Malgrat són documentats l'any 1078 i és molt possible que en aquest mateix moment ja existís també l'església de Santa Maria. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i capçada a llevant per un absis semicircular al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada. La porta, de factura barroca, s'obre a la façana W, on també hi ha un ull de bou ovalat.
Els tipus de paraments, juntament amb la composició de la finestra absidal, posen en evidència les reformes constructives de l’inici del segle XII.
Els tipus de paraments, juntament amb la composició de la finestra absidal, posen en evidència les reformes constructives de l’inici del segle XII.