al contingut a la navegació Informació de contacte

Romànic

Monuments romànics de la geografia segarrenca

Cervera

L'església de Sant Pere el Gros de Cervea és un dels millors exemples de l'arquitectura medieval catalana que adopten la tipologia de nau amb planta circular.

Estaràs

Cadascun dels nuclis urbans del municipi conserva la seva església, quasi totes romàniques, les més destacables però, són la de Sant Jordi d'Alta-riba i Santa Maria de Gàver.

Granyanella

L'església de Sant Salvador de Granyanella conserva una portalada lateral testimoni del seu passat romànic. L'església de Sant Jaume de la Móra és una construcció romànica del s. XII

Massoteres

A Catalunya Romànica l'església de Sant Pere de Talteüll queda definida com "un edifici extremadament singular".

Montoliu de Segarra

Sant Pere de l'Ametlla i la Mare de Déu del Coll de la Guàrdia-lada són les dues esglésies romàniques més destacables del municipi.

Les Oluges

L'església de Santa Fe té una curiosa absidiola al mur de migdia

Els Plans de Sió

A la riba del Sió és troben dos dels exemplars més remarcables del romànic de la Segarra: Sant Esteve de Pelagalls i Sant Salvador de Concabella.

Ribera d'Ondara

L'antiga parròquia de Sant Antolí i la de Santa Maria de Rubinat consten per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic del segle XI.

Sanaüja

Aquest pont, en els seus orígens, podia haver tingut un portal d'accés tancat amb una porta o reixa.

Sant Guim de Freixenet

Al damunt de la porta de l'església del Castell de Santa Maria hi ha un ull de bou fet amb un únic bloc de pedra.

Sant Ramon

La notícia més antiga de la parròquia de Sant Martí de Gospí és de l'any 1133.

Talavera

Les esglésies de Sant Jaume de Pallerols, Santa Creu de Pavia i Sant Salvador de Talavera són els millors exemples del romànic del municipi de Talavera.

Torrefeta i Florejacs

Prop dels castells de les Sitges i Castellmeià es troben les petites esglésies romàniques de Sant Pere i de la Mare de Déu de la Llet respectivament. L'església de Sant Julià de Llor data de 1176