Bellveí
El poble de Bellveí conserva racons típics en el nucli antic.
Altitud: 486 m
Habitants: 42 (IDESCAT 2014)
Topònim: topònim curiós, ja que, dins de la sèrie adjectivada amb bell, en aquest cas es refereix clarament al substantiu veí. Ho demostren l'existència de formes llatinitzades com Bellovicino i les formes evolutives catalanes Belvezí, Belvedí i Belvehí. Font: Els topònims de la Segarra, Albert Turull.
El poble de Bellveí conserva racons típics en el nucli antic. Presideix l'antic clos la casa senyorial que té l'estructura d'un gran casal, amb finestrals de tipus renaixentista i un pati central que comunica els diversos apartaments amb portalades de grans dovelles. En la llinda del portal hi ha un escut d'armes. L'església parroquial de Sant Jaume es troba al centre del poble, amb la façana d'estil neoclàssic.
El 1046 ja s'esmenta el lloc, quan el bisbe d'Urgell Guillem de Cerdanya reconeix el domini de Guillem Miró sobre Bellveí.
(font: Enciclopèdia Catalana)
Topònim: topònim curiós, ja que, dins de la sèrie adjectivada amb bell, en aquest cas es refereix clarament al substantiu veí. Ho demostren l'existència de formes llatinitzades com Bellovicino i les formes evolutives catalanes Belvezí, Belvedí i Belvehí. Font: Els topònims de la Segarra, Albert Turull.
El poble de Bellveí conserva racons típics en el nucli antic. Presideix l'antic clos la casa senyorial que té l'estructura d'un gran casal, amb finestrals de tipus renaixentista i un pati central que comunica els diversos apartaments amb portalades de grans dovelles. En la llinda del portal hi ha un escut d'armes. L'església parroquial de Sant Jaume es troba al centre del poble, amb la façana d'estil neoclàssic.
El 1046 ja s'esmenta el lloc, quan el bisbe d'Urgell Guillem de Cerdanya reconeix el domini de Guillem Miró sobre Bellveí.
(font: Enciclopèdia Catalana)