Ruta dels Castells del Doll
La Ruta dels Castells del Doll discorre entre la Plana de Guissona i els relleus de planells, tossals aïllats i amples depressions que s’obren cap al riu Sió i la vila d’Agramunt corresponents a l’antic terme de Florejacs.
Ruta dels Castells del Doll
Dificultat: Baixa
Total recorregut: 24,500 km
Punt de partida i arribada: Guissona
Mereixen una parada:
Guissona
Castell de Florejacs
Castell de les Sitges
Descripció:
La Ruta dels Castells del Doll discorre entre la Plana de Guissona i els relleus de planells, tossals aïllats i amples depressions que s’obren cap al riu Sió i la vila d’Agramunt corresponents a l’antic terme de Florejacs.
Després de visitar l’església de Santa Maria de Guissona, consagrada l’any 1099 i reconstruïda al segle XVIII en estil neoclàssic, la plaça Major porticada i els carrers enllosats del nucli antic, la millor sortida de Guissona és a través del Portal de l’Àngel, el més important dels vestigis de l’antiga muralla medieval de la vila.
Els dos elements més destacats d’aquesta ruta són els castells de Florejacs i de les Sitges.
De tornada a Guissona, la ruta passa prop de l’obra de Fluvià, mig castell i mig palau que havia de ser residència del bisbe d’Urgell Pere de Cardona. Els treballs, però, es van aturar al segle XVI.
Cal recordar que el terme de Torrefeta i Florejacs posseeix 5,88 ha del PEIN de la Vall del Llobregós, una de les zones guixenques més ben conservades de la Depressió Central Catalana.
Després de visitar l’església de Santa Maria de Guissona, consagrada l’any 1099 i reconstruïda al segle XVIII en estil neoclàssic, la plaça Major porticada i els carrers enllosats del nucli antic, la millor sortida de Guissona és a través del Portal de l’Àngel, el més important dels vestigis de l’antiga muralla medieval de la vila.
Els dos elements més destacats d’aquesta ruta són els castells de Florejacs i de les Sitges.
De tornada a Guissona, la ruta passa prop de l’obra de Fluvià, mig castell i mig palau que havia de ser residència del bisbe d’Urgell Pere de Cardona. Els treballs, però, es van aturar al segle XVI.
Cal recordar que el terme de Torrefeta i Florejacs posseeix 5,88 ha del PEIN de la Vall del Llobregós, una de les zones guixenques més ben conservades de la Depressió Central Catalana.