Ruta en femení

"El traç de les dones a Tarroja" ens permet recular en la història de Tarroja i d’una manera especial en la història de les dones, que des de sempre han estat els puntals de la família i, des del seu anonimat, protagonistes de la història del nostre país.

La idea que el lloc tradicional de la dona és la casa i la cura dels seus membres està àmpliament consolidada mentre que l’home és el responsable de satisfer les necessitats materials de tota la família i el cap de casa. Malgrat que la dona pagesa treballa al camp i fa tota mena de feines, l’home es vincula al món laboral i la dona a les activitats reproductives i de suport al marit.

La imatge cultural de la dona com a mestressa de casa esposa i mare i transmissora dels valors religiosos i de la cultura tradicional no s’acabava d’ajustar realment a la situació de moltes dones pageses de classes populars que a més de tot el citat amb anterioritat portaven a terme treballs ben feixucs al camp, a l’hort o tenint cura dels animals.

La dona pagesa a més a més de la jornada al camp, havia de fer les feines de la casa, que en aquella època eren molt més feixugues que en l’actualitat i comportaven un nivell de complexitat molt més elevat en primer lloc degut substancialment a les pobres i humils condicions de les cases, i en segon lloc pel fet que tot es feia a casa des del sabó, passant pels aliments del rebost, de l’hort, el pa, etc.

La dona pagesa treia partit dels productes que conreava a l’hort de casa. La dieta de l’època es caracteritzava per  un alt consum de llegums i productes de producció pròpia, mentre que la carn era escassa. Tot un seguit de tasques com cuinar, fer la bugada, pastar pa, cuidar els animals domèstics, fer conserves dels productes de l’hort i embotits i botifarres amb la carn del porc mostren com la dona pagesa disposava d’uns coneixements aprofundits de tasques que podríem qualificar d’artesanals.