al contingut a la navegació Informació de contacte

Plaça de l'església

La dona, al món rural, ha estat sempre integrada al treball familiar.
La dona, al món rural, ha estat sempre integrada al treball familiar. I no només això, sinó que d’elles i de la seva capacitat de previsió i estalvi, en depenia la bona marxa de la casa; n’eren els puntals i unes expertes en autosuficiència. I tot, no ho oblidem, sense retribució i, sovint, sense reconeixement.

Les dones, cal dir-ho, han estat un model de constància, de treball, d’abnegació, de coratge i de saviesa. I ens ho han llegat a la seva manera, senzillament i generosament. Elles feien créixer els fills i tenien cura dels padrins quan es feien grans o estaven malalts; coneixien les herbes remeires de manera que podien solucionar el mal de cadascú; passaven al davant de totes les feines de la casa, s’encarregaven dels animals i de l’hort, esquitllaven les ametlles i feien el mandongo, quan n’era el moment; però també, si calia, sabien fer el sabó, el pa, les espelmes, els cistells, les conserves o la roba de casa i de la canalla... i encara, al ple de l’estiu, quan la feina no permetia descans als homes, elles se n’ocupaven  i els portaven el dinar al tros.

A partir dels anys 60, van arribant lentament, algunes innovacions com ara la rentadora, que els va permetre deixar de fer una de les tasques més escarrassades: rentar la roba a les basses o als safareigs. I amb els anys, n’anirien arribant d’altres que ajudarien a fer el treball domèstic més còmodament i més fàcilment. Això va comportar que, de mica en mica, les més joves, anessin una estona a la fàbrica per tal de millorar l’economia familiar o poguessin estudiar, ja que s’anava acceptant que la dona pogués aprendre alguna cosa més que les quatre regles: llegir, escriure, cosir i callar.
plaça esglesia.jpg

 

Document Actions