Les fonts

L’agricultura representà, tradicionalment, l’activitat econòmica bàsica de la comarca. La majoria de la població activa fins a la postguerra es dedicava al conreu i producció de les seves terres. L’oliver, l’ametller i la vinya eren els tres conreus que abundaven més en el secà juntament amb el conreu de cereal. Pràcticament la totalitat dels conreus eren de secà excepte una petita franja prop del riu on s’hi conreaven, i encara s’hi conrea, horta.

La dona anava al camp sobretot en les èpoques de recollida del fruit: la verema, l’ametlla, la sega, l’oliva, etc, que era quan es necessitava més mà d’obra. L’època que més temps seguit ocupava les dones era la collita de l’oliva, que durava pràcticament tot l’hivern. Anar a collir olives era una feina especialment dura si tenim en compte les baixes temperatures de l’hivern.

Les Fonts

Hem de tenir en compte que a finals dels anys 1950 encara no havia arribat la mecanització al camps i totes les feines agrícoles es portaven a terme de forma manual. Alguns pobles de la Segarra encara no disposaven d’aigua  cosa que implicava haver d’anar a buscar l’aigua a les fonts o al riu (encara que, en moltes cases es disposava de pous o cisternes).

Les dones portaven dos o tres càntirs alhora: un al cap, l’altre al costat suportat pels malucs, i encara potser un altre en una mà. Per a portar els càntirs damunt del cap, es feien una capçana amb un tall de roba i se la col·locaven a la part superior del cap, cosa que els ajudava a mantenir el càntir en equilibri.

Les fonts eren un punt important i bàsic en un poble, lloc de trobada de dones i gent gran, casi, podríem dir era un lloc social on anar a fer conversa per una bona estona.