Cases senyorials

Entre les cases senyorials de Tarroja destaca Cal Capell, també coneguda com a Casa Sileta o Cal Colom. Aquesta casa, tot i les diverses remodelacions que ha sofert al llarg del temps, conserva l’essència dels palaus florentins.

Va pertànyer a la família Colom i més tard als Capell, un llinatge important de l’Edat Mitjana a Tarroja. Els Sileta van comprar la casa al segle XX.

Com tota casa benestant la família Capell tenia minyones, és a dir criades. Les criades eren molt importants pel funcionament d’una casa d’aquestes característiques.

Una de les principals sortides laborals per a la població femenina en àrees rurals era anar a treballar com a serventa en les cases benestants o, en moltes ocasions, fora de la població. Les minyones són un exemple de l’emigració rural femenina al llarg del segle XIX i XX. El motiu per què aquest sector atreia moltes dones era, d’una banda perquè les immigrants dels pobles tenien poques opcions per triar i perquè els garantia la manutenció i l’allotjament.

La majoria acostumaven a ser noies molt joves i solteres. Algunes  dones casades treballaven fora de casa en el servei domèstic, encara que sovint tenien ocupacions temporals i contractes precaris.

Les tasques que duien a terme eren molt variades i s’adaptaven a les demandes dels propietaris. El més habitual era encarregar-se de la neteja de la llar, de la compra, de cuinar, però també era important l’atenció de les persones que formaven part del grup familiar, la rebuda de visites, etc. Tot depenia de si hi havia una o més serventes i, per tant, estaven especialitzades per tasques. Altres feines que s’associaven al treball de la minyona i que les duien a terme treballadores externes eren les de bugaderes, planxadores, perruqueres a domicili, treballadores de neteja per hores…

Fer de minyona esdevenia tota una experiència vital: implicava una convivència molt estreta amb una família que no era la pròpia, d’una classe social més elevada i, normalment, en un entorn urbà nou.