al contingut a la navegació Informació de contacte

Castell de les Sitges

Dones anònimes: la feina invisible

L’origen i la formació de la majoria de pobles i ciutats de l’actual comarca de la Segarra cal situar-los entre els segles X i XII, durant la reconquesta d’aquest territori per part dels comtats catalans. La coneguda com a terra de frontera, que va delimitar durant dos segles la Marca o frontera superior d’al-Àndalus, actualment conserva nombroses construccions defensives edificades a la Segarra des de finals del segle X i durant tot el segle XI per consolidar l’avenç sobre el territori musulmà.

Els problemes interns, primer del califat de Còrdova i després dels regnes de taifes, seran aprofitats per les forces comtals per refermar el seu avenç sobre el territori i garantir la repoblació dels nous territoris conquerits. La por d’una reconquesta desorganitzada en aquest sector va fer que, a mesura que es reconquerien territoris, fossin cedits ràpidament a senyors i cavallares. En aquest moment, a redós de les primitives torres de guaita, es van començar a formar moltes de les viles medievals, alhora que es van estructurar els mateixos castells, entesos, ja, com a residències senyorials.

La documentació catalana conservada de l’època ens ha deixat testimonis que la colonització d’aquestes terres va ser feta conjuntament per homes i dones, amb diversos exemples que remarquen que elles també van participar activament en el procés de colonització. Deixen clar que, entre els primers repobladors de la zona, hi havia dones que eren al capdavant de l’economia familiar i, fins i tot, de les petites comunitats agràries que es van formar. Es conserven llistes de caps de casa en què figuren tant noms femenins com masculins.

Moltes dones emprenien el camí de la colonització de noves terres al costat dels seus pares, marits o fills, però també hi va haver dones soles que van esdevenir propietàries de les parcel·les de la nova terra. Una d’aquestes dones va ser Guinedilda, la primera pobladora de la ciutat de Cervera. La comtessa Ermessenda de Carcassona va encomanar a Guinedilda i als seus fills el repoblament de Cervera i les seves terres. El seu nom, entre d’altres, apareix a la carta de poblament de Cervera, un document que data de l’any 1026.

Avançant en el temps, la documentació ens mostra el cas de Blanca, esposa de Ramon Alemany. En el seu testament, de 1304, Ramon deixa els castells de les Sitges i Florejacs a la seva esposa, Blanca, i disposa que, en cas que ella mori, passin a la seva filla Sibil·la. L’usdefruit dels castells garantia a les dones una residència i unes rendes per viure dignament els anys de viduïtat, i els donava l’oportunitat de governar-los i custodiar-los de la mateixa manera que ho havia fet l’antic senyor.

En ambdós casos —en el de Guinedilda i en el de Blanca—, la documentació de l’època ens mostra una realitat ben diferent de la que tradicionalment se’ns ha explicat, ja que hi trobem unes dones implicades, en igualtat de condicions respecte als homes, en el procés de colonització i posterior organització i gestió del territori.

Aquesta omissió intencionada dels fets relacionats amb les dones va en sintonia amb la seva pèrdua de drets, sobretot durant la baixa edat mitjana (XI-XV), drets que van trigar segles a recuperar. És necessari fer difusió dels textos conservats als nostres arxius que ens parlen de dones anònimes i valentes, com Guinedilda, Blanca i Sibil·la, les quals van tenir un paper cabdal en la nostra història, a fi de conèixer el nostre passat tal com va ser, amb homes i dones com a protagonistes d’un únic relat.

Bibliografia

 

  • http://www.ub.edu/duoda/diferencia/html/ca/secundario15.html
  • Comas Via, Mireia: Les dones soles a la baixa edat mitjana: una lectura sobre la viduïtat. Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica Programa de doctorat: “El món medieval i modern, últimes línies de recerca” (bienni 2000-2002) Tesi presentada per optar al títol de doctora en història, abril 2012. Doctoranda: Mireia Comas Via. Directora de la tesi: Dra. Teresa Vinyoles Vidal
  • Pérez Serra, Montserrat (2008): “Aproximació a la vida quotidiana i a l’arquitectura dels pobladors de les viles medievals de l’actual comarca de la Segarra durant els segles XI i XII”. Urtx: revista cultural de l’Urgell, [en línia], núm. 22, p. 25.44, https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/169188 [Consulta: 24-11-2021].
  • Vinyoles, Teresa (2012): “La presencia femenina en los castillos a la luz de la documentación catalana medieval”- Meridies, revista de historia medieval. Universitat de Barcelona, núm. X, p. 175-196.
  • Coordinadores: Núria Jornet i Benito (UB), María-Milagros Rivera Garretas (UB) i M. Elisa Varela Rodríguez (UdG), investigadores del Centre de Recerca Duoda de la Universitat de Barcelona: Moments històrics de les dones a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones.

Document Actions