al contingut a la navegació Informació de contacte

Castell de Concabella

Dones en lluita: el ius primae noctis o dret de cuixa

Un dels principals esdeveniments en la vida d’una dona en època medieval era el matrimoni. En els matrimonis d’aquesta època, però, els sentiments hi comptaven poc o gens, ja que la majoria de parelles es coneixien en el moment en què les famílies negociaven la seva unió. Entre la noblesa, el futur marit i els seus pares buscaven la dona adequada: bella i amb un bon dot. Aquest és el cas de Violant de Cabrera, senyora del castell de Concabella durant la segona meitat del segle XV.

La dama candidata havia de complir els cànons que la societat medieval imposava: en l’aspecte material, se li demanava que es lliurés al marit i a la cura dels fills i de la llar, i en el terreny moral, el zel per la seva virginitat i la pràctica de virtuts com la modèstia. A més, en una societat obsessionada per la bellesa externa, l’aspecte físic era prioritari. Desconeixem si Violant de Cabrera complia tots els cànons, però, sens dubte, ser membre d’una família d’un important llinatge noble —com era el dels vescomtes de Cabrera i comtes de Mòdica— i ser alhora descendent de la família reial catalana la convertia en una cobejada hereva.

Tant ella com altres noies dels Cabrera van ser utilitzades d’acord amb els interessos dels monarques Trastàmara per afavorir els seus partidaris o familiars. Sembla que el rei Joan II d’Aragó volia vincular l’herència principal dels Cabrera a algun membre de la seva família, ja que no solament va arranjar el casament de Violant. Finalment, utilitzant les noies dels Cabrera com a moneda de canvi, la casa reial va aconseguir que l’extens patrimoni dels Cabrera passés a familiars seus.

El bon matrimoni era el que es decidia entre els pares; per tant, no hi havia petició de mà, sinó un tracte entre dues famílies. L’acord mutu convertia el ritual en un mitjà per preservar i enaltir l’honor de la casa, però també en un negoci, que permetia l’annexió de terres o l’obtenció d’un bon dot, o en un instrument d’aliances polítiques. En l’arranjament del matrimoni entre Violant de Cabrera i Rodrigo de Bovadilla (capità de l’exèrcit reial de Joan II), hi van intervenir l’àvia paterna de Violant, Violant de Prades, ja que el pare de Violant era mort, i el rei Joan II, que, com ja hem dit, volia apropiar-se l’important patrimoni dels Cabrera a través de la institució del matrimoni.

El dot, allò que aportava la dona en concepte de sosteniment de les càrregues del matrimoni, era decisiu en aquestes unions. Segons les lleis de l’època, el pare de la núvia havia d’aportar a la seva filla un dot important, que li pertanyia i amb el qual s’havia de poder mantenir, ja que la dona no formava part de la família del marit, sinó de la del seu pare. Aquest concepte de dot varia al segle XIII, quan es va inventar el preu de la núvia: els marits la rebien dotada i ells s’encarregaven d’administrar aquesta aportació de la muller. En el cas de Violant de Cabrera, el dot de la noia ja constava en el testament de la seva àvia paterna.

Violant va esdevenir, arran del seu matrimoni amb Rodrigo de Bovadilla, senyora de Concabella. Sabem que el senyoriu de Concabella es va comprar utilitzant part del dot de Violant el 15 d’octubre de 1477, i que ella en va restar com a possessora i el seu espòs, Rodrigo de Bovadilla, com a usufructuari.

Cal destacar que la unió matrimonial no havia de comptar amb el consentiment dels cònjuges. Desconeixem si el matrimoni de Violant de Cabrera i Rodrigo de Bovadilla va ser un matrimoni feliç, però el que sí que sabem és que no van tenir descendència, que Violant va estar casada amb Rodrigo fins que ell va morir i que no es va casar de nou. Al llarg de la seva vida, Violant va poder emprendre nombroses accions de mecenatge patrocinant diverses obres religioses, algunes de les quals s’han conservat, com la capella que va fer construir a l’església parroquial de Concabella, el retaule de Castellnou d’Oluges o la capella que va fer edificar al monestir Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, on va voler ser enterrada.

Amb la consciència del seu llinatge, i en la mesura de les seves possibilitats, Violant va voler deixar un llegat artístic. El pes del seu llinatge descendia, i l’exemple dels seus antecessors (especialment el de les dones de la família) devia condicionar molt la visió que ella tenia del seu paper social. Diversos membres dels Cabrera van destacar com a promotors artístics, i això devia determinar que Violant també volgués deixar un llegat d’obres artístiques.

Malauradament, com ja hem vist, les restes que es conserven de les obres patrocinades per Violant de Cabrera són poques, però, amb tot, deixen entreveure, junt amb els detalls de la documentació conservada, l’esforç que hi va invertir i la clara determinació que va tenir de deixar per a la posteritat un llegat artístic.

Malgrat que era una dona noble d’alt llinatge, la vida de Violant de Cabrera no va ser dirigida per ella mateixa, sinó per persones de la seva família (àvia paterna) o fins i tot de la casa reial (el rei Joan II). Procedir d’una família important i posseir un abundant patrimoni no permetia a les dones elegir el seu destí, ans al contrari: en el cas de Violant de Cabrera, veiem que, a causa de la cobdícia dels altres per apropiar-se els seus béns, va ser casada amb un personatge afí al rei per voluntat d’aquest. Sembla que Violant va acceptar el deu destí, però es va esforçar per deixar petja en la societat a través de la promoció de diverses obres artístiques que transcendissin la seva vida.

Bibliografia:

Document Actions