al contingut a la navegació Informació de contacte

Torrefeta i Florejacs

Prop dels castells de les Sitges i Castellmeià es troben les petites esglésies romàniques de Sant Pere i de la Mare de Déu de la Llet respectivament. L'església de Sant Julià de Llor data de 1176

Sant Julià del Llor

Tot i que és segur que existia de molt abans, la primera referència directa de l’església de Sant Julià del Llor data de l’any 1176, en una escriptura relacionada amb el temple de Sant Salvador de Tarroja, en la qual apareix signant un tal Pere “capellani dez Lor”. La primera referència explícita a l’església data de 1194 i 1195.

És un edifici d’una sola nau amb volta de canó reforçada per dos arcs torals de mig punt. La nau és capçada per un absis de planta semicircular.

La porta d’entrada al temple, al mur de migdia, és fruit d’una reforma del segle XVIII, al costat de la porta s’alça el campanar bastit al segle XIX.

L’absis, de factura clarament romànica, es ornamentat amb dues columnes. Al centre de l’absis s’obre una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada. Hi ha una altra finestra sobre a la façana de ponent.

Mare de Déu de la Llet de Castellmeià

L’església de Santa Maria de Castellmeià, coneguda popularment com la Mare de Déu de la Llet, es troba prop del castell, formant part de les construccions disperses que antigament conformaven el nucli de Castellmeià.

Castellmeià fou conquerit pels comtes d’Urgell durant el segle XI i ja el 1044 hi trobem documents en què es fa referència al castrum Mediani, moment en què molt probablement ja devia existir l’església de Santa Maria, formant part del bisbat d’Urgell. Va ser sufragània de la parròquia del Llor.

Es tracta d’un edifici romànic orientat d’est a oest, amb una sola nau. La porta d’accés al temple es localitza a la façana de llevant. Està construïda per un doble arc de mig punt, en degradació, adovellat; a la part superior l’escut de la família Vergós, per sobre el qual trobem una petita finestra d’arc de mig punt, decorada amb bordó. La façana es completa amb un petit campanar d’espadanya d’un sol ull.

Exteriorment, la part superior de l’absis, sota la cornisa, està resseguida per un ràfec motllurat que fa uns petits arquets i, mig amagada per la terra, una petita finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada.

Sant Pere de les Sitges

La primera notícia documentada de les Sitges és del 1025, però un document que deixi veure que ja existia una organització parroquial d’aquest lloc no el trobem fins als anys 1042 i 1075.

És molt probable que aquesta capella fos sufragània de Santa Maria de Florejacs.

Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i reforçada amb cinc arcs torals apuntats. Orientada d’E a W. A la façana de ponent s’hi torba la porta d’entrada, moderna i a la clau de la qual hi ha un motiu heràldic que correspon als Josa; és d’arc de mig punt adovellat, i al damunt hi trobem una finestra rectangular d’una sola esqueixada. La façana és coronada amb un campanar d’espadanya de dos ulls.