al contingut a la navegació Informació de contacte

Els Plans de Sió

A la riba del Sió és troben dos dels exemplars més remarcables del romànic de la Segarra: Sant Esteve de Pelagalls i Sant Salvador de Concabella.

Sant Esteve de Pelagalls

La parròquia de Sant Esteve de Pelagalls ja es troba documentada l’any 1098 en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona. En una restauració de l’església duta a terme el 1968 es va trobar, sota l’altar, un reliquiari policromat que contenia relíquies de Sant Ermengol, Sant Llàtzer i d’altres Sants i el pergamí de consagració. Segons consta en l’acta, la consagració fou duta a terme pel bisbe d’Urgell Arnau de Preixens l’any 1180.

L’església consta d’una sola nau coberta amb volta de canó, al segle XVIII s’hi feren reformes importants, la coberta es substituí per una volta de canó amb llunetes i es construí el campanar.

Destaca la portalada del mur de ponent, del segle XII, formada per tres arquivoltes que es recolzen sobre columnes amb capitells, al centre hi ha un timpà llinda. Els capitells estan decorats amb motius, vegetals, geomètrics i animals. L’arquivolta exterior està decorada amb motius fruitals, pomes o cireres. Al timpà hi ha la figura de Crist dempeus envoltada per una mandorla subjectada per dos personatges.

Curiositat
Al petit cementiri contigu a l’absis de l’església es conserven sis esteles discoïdals, que es poden datar al segle XII, probablement encara es troben al seu lloc originari.

En aquesta església s’hi ha trobat el nombre més gran de tot Europa de rellotges de sol primitius.

Els grafits de l'església de Sant Esteve de Pelagalls.

Sant Salvador de Concabella

Com totes les parròquies properes a Guissona, els orígens de Sant Salvador de Concabella s’han de buscar a la primera meitat del segle XI. La història d’aquesta església es troba estretament lligada amb la de la canònica de Santa Maria de Solsona.

L’edifici datat al segle XIII, és d’una sola nau amb volta de canó apuntada, capçada a llevant per un absis de planta semicircular i dues capelles laterals de construcció tardana.

A la façana sud s’obre la bella portalada romànica d’entrada al temple. La porta consta de tres arquivoltes motllurades en degradació que descansen sobre les respectives columnes i capitells esculpits amb motius florals. Més amunt hi ha una cornisa encastada en el mur que marcava l’alçada de la primitiva nau. La façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls.