al contingut a la navegació Informació de contacte

Castell de Cervera

Duran i Sanpere, indica que per les restes del castell hom pot deduir que es tractava d’una fortalesa de planta quadrangular amb torres cilíndriques a les cantonades, les quals eren defensades per espitlleres.

La primera referència documental data de l’any 1026, quan Ermessendis, vídua de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i el seu fill Berenguer Ramon, donaren el puig i castell de Cervera, situat en una zona sense poblament, sense conrear i molt hostil per la proximitat dels musulmans. El castell de Cervera havia exercit una funció de confí de línia territorial de la zona de Lleida. Els beneficiaris n’eren Guinidilda i els seus fills Miró i Guilabert.

A mitjans del segle IX el batlle del castell era Hug Dalmau de Cervera. Amb ell comença el llinatge dels Cervera.

El castell de Cervera és l’exemple d’un castell reial situat en un territori amb molts castells de jurisdicció personal o de baronies. Va ser construït per la necessitat del comte de Barcelona de defensar el camí ral que seguia el riu Ondara. Aquest camí era atacat contínuament pels musulmans i naixia de la necessitat de què les Ordres dels Templers i dels Hospitalers poguessin repoblar la zona.

Al segle XV el castell necessitava fortes reparacions i es va pensar a vendre’l. Però els jurats de la vila s’oposaren i volien que el castell passés a ser propietat de la vila i que mai pogués ser venut. La quantia de la restauració va fer que a poc a poc s’anés enrunant.

El 1470 es va reconstruir i va obtenir de nou importància i va tenir un paper important en diferents revoltes i guerres.

Actualment, el castell de Cervera, ha estat reconstruït.