Español | Català | English | Français
imprimir   enviar
Visita'ns a:   google_plus_logo icono_pinterest icono_twitter instagram-icon logo_facebook youtube youtube youtube youtube
  • La dona, al món rural, ha estat sempre integrada al treball familiar. I no només això, sinó que d’elles i de la seva capacitat de previsió i estalvi, en depenia la bona marxa de la casa; n’eren els puntals i unes expertes en autosuficiència. I tot, no ho oblidem, sense retribució i, sovint, sense reconeixement.

    Les dones, cal dir-ho, han estat un model de constància, de treball, d’abnegació, de coratge i de saviesa. I ens ho han llegat a la seva manera, senzillament i generosament. Elles feien créixer els fills i tenien cura dels padrins quan es feien grans o estaven malalts; coneixien les herbes remeires de manera que podien solucionar el mal de cadascú; passaven al davant de totes les feines de la casa, s’encarregaven dels animals i de l’hort, esquitllaven les ametlles i feien el mandongo, quan n’era el moment; però també, si calia, sabien fer el sabó, el pa, les espelmes, els cistells, les conserves o la roba de casa i de la canalla... i encara, al ple de l’estiu, quan la feina no permetia descans als homes, elles se n’ocupaven  i els portaven el dinar al tros.

    A partir dels anys 60, van arribant lentament, algunes innovacions com ara la rentadora, que els va permetre deixar de fer una de les tasques més escarrassades: rentar la roba a les basses o als safareigs. I amb els anys, n’anirien arribant d’altres que ajudarien a fer el treball domèstic més còmodament i més fàcilment. Això va comportar que, de mica en mica, les més joves, anessin una estona a la fàbrica per tal de millorar l’economia familiar o poguessin estudiar, ja que s’anava acceptant que la dona pogués aprendre alguna cosa més que les quatre regles: llegir, escriure, cosir i callar.

     

      imprimir   enviar
    Compartir