Español | Català | English | Français
imprimir   enviar
Visita'ns a:   google_plus_logo icono_pinterest icono_twitter instagram-icon logo_facebook youtube youtube youtube youtube
  • Altitud: 548 m
    Habitants: 8929 (IDESCAT 2014)

    Topònim: Són quatre les teories que miren d´explicar l´origen del nom de la capital de la Segarra. La primera remet "Cervera" a la seva forma documental llatina "Cervaria", amb la qual efectivament apareix durant l´època medieval, i relaciona aquesta "Cervaria" amb el mot "cervix", entès com a "bescoll". En segon lloc, i ja també tradicional, tenim la teoria de "Cervera" com a "lloc de cérvols". La tercera hipòtesi proposa la interpretació de "Cervera" relacionat amb el món vegetal (arbres, arbusts, plantes, fruits). En aquest cas, "Cervera" seria una aplicació toponímica directa de la "servera". Finalment, una hipòtesi de les més probables, que "Cervera", sigui fruit d´un simple trasllat toponímic, de "Cervera (de la Marenda)". Font: Els topònims de la Segarra, Albert Turull.

    La ciutat de Cervera, centre comarcal de la Segarra, es troba enlairada sobre la carena d´un tossal proper a la riba del riu d´Ondara, carena que ressegueix de cap a cap el carrer Major. Actualment es poden distingir, en línies generals, tres grans zones urbanes que s´han anat configurant de manera progressiva al llarg del temps: el nucli antic, que comprèn la plaça i el carrer Major, carrerons i placetes adjacents; la part moderna, en direcció nord, que s´estén aproximadament fins a la via del ferrocarril; i les noves barriades de construcció molt recent.

    La població de Cervera es desenvolupà al redós del seu castell. Aquest, documentat per primera vegada el 1026, era de jurisdicció reial. La primitiva estructura urbana ja era consolidada a la darreria del segle XII. El nucli primitiu fou emmurallat al segle XIV, en època de Pere el Cerimoniós.

    Dins del clos emmurallat de la ciutat destaca el que pròpiament és anomenat el nucli antic. El valor artístic i arquitectònic d´aquest sector portà el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a declarar-lo Bé d´Interès Cultural, en la categoria de conjunt històric, el 1991.
      imprimir   enviar
    Compartir