Español | Català | English | Français
imprimir   enviar
Visita'ns a:   google_plus_logo icono_pinterest icono_twitter instagram-icon logo_facebook youtube youtube youtube youtube
  • L’església de Sant Pere el Gros s’emplaça als afores de Cervera, vers el SW, enmig d’uns camps propers a la confluència del Torrent Salat amb el riu d’Ondara. Per anar-hi des de Cervera cal agafar la Ctra. L-214.

    Les primeres notícies que tenim de Sant Pere de Cervera són de la segona meitat del segle XI. La simplicitat i austeritat de la construcció ens diuen que no fou solament l’esperit religiós el que motivà l’edificació d’aquesta església fortalesa, sinó també la necessitat de protecció i defensa.

    L’any 1081, Guillem Ramon de Cervera i la seva muller Arsendis, senyors de Cervera, fan donació de l’esglesiola, juntament amb el fossar de trenta passes i altres terres, al monestir de Ripoll, el qual hi establí un priorat benedictí.

    La decadència de l’església de Sant Pere el Gros es va accentuar al llarg del segle XIV. Als segles XV i XVI servia per allotjar-hi malalts de pesta. Més tard, la guerra de Successió va ocasionar-li grans destrosses.

    L’església de Sant Pere el Gros constitueix un dels exemples més monumentals de les esglésies alt-medievals catalanes que adopten la tipologia singular de nau amb planta circular.

    El mur que circumda la planta és prou massís i gruixut perquè permeti al seu interior l’existència d’una escala que porta fins a la teulada, al centre de la qual es troba un campanaret d’espadanya. La nau de l’església forma un cercle quasi perfecte, només trencat per l’absis, al costat de llevant. La porta, de mig punt adovellat, és desviada de l’eix de l’església i s’obre a ponent.

    (font: Guia Històrica de Cervera)
      imprimir   enviar
    Compartir