Español | Català | English | Français
imprimir   enviar
Visita'ns a:   google_plus_logo icono_pinterest icono_twitter instagram-icon logo_facebook youtube youtube youtube youtube
  • La primera referència documental que tenim del monestir és de l’any 986 en una donació. Hom suposa l’existència, en aquest indret, de cel•les o eremitoris de tipus monacal, al voltant de l’església de Sant Celdoni. S’hi custodiaven les relíquies dels màrtirs Celdoni i Ermenter, que tradicionalment es considera que els fidels van traslladar des de Calahorra, fugint de la invasió àrab. La comunitat s’esmenta per primer cop el 1038.

    El 1071 l’església de Sant Celdoni fou unida a Sant Serni de Tavèrnoles com a priorat dependent. Sembla que és a partir d’aquesta data que s’organitza segons la regla benedictina. Des de mitjan del segle XIV pateix una forta davallada que agreuja l’estat de la precària comunitat. El 1399 les relíquies dels sants titulars són traslladades a Cardona.

    Amb la capçalera mirant a llevant, es tracta d’una església amb una planta molt particular, formada per una nau quasi quadrada, amb un absis central i dos de laterals que formen el transsepte i la façana; a més, hi ha a la zona de l’absis central, un presbiteri elevat i una cripta a sota. Externament l’església es troba tapada per diverses dependències annexes d’èpoques posteriors, principalment de final segle XVIII.

    A l’absis central hi ha tres finestres de doble esqueixada a la zona del presbiteri i tres de més baixes a l’alçada de la cripta. Per damunt de l’absis s’alça una mena de cimbori quadrat fruit de la restauració realitzada al segle XIX. Corona una espadanya de dos ulls, també del XIX
      imprimir   enviar
    Compartir