Español | Català | English | Français
imprimir   enviar
Visita'ns a:   google_plus_logo icono_pinterest icono_twitter instagram-icon logo_facebook youtube youtube youtube youtube
L'abundant nombre de castells, torres, cases fortes i viles closes que hi ha a la Segarra ha fet que, en ocasions, la comarca s'hagi anomenat "Terra de Castells".
Les anàlisis de fusta dels cadafals de Vallferosa demostren que la torre és més antiga del que es pensava. Fins ara constava que era del segle XI, els estudis demostren que és tracta d'un edifici del segle VIII.
El castell de Lloberola és una de les edificacions més interessants i antigues de la Segarra i un dels castells preromànics més notables de Catalunya.
El castell de Cervera és l'exemple d'un castell reial situat en un territori amb molts castells de jurisdicció personal o de baronies.
El cognom Malgrat apareix relacionat amb els castlans del castell a la fi del segle XIII.
Com tants altres castells, un cop va perdre la funció defensiva va ser habilitat com a estatge.
En els seus inicis (s. XI), en plena reconquesta, aquest castell estava en mans de Ramon de Cervera
L'antic castell de Malacara, datat al segle X, va ser destruït, l'any 1616, per ordre del virrei duc d'Albunquerque.
L’any 1219, Bernat de Talarn donà el castell de Fonolleres, juntament amb altres, a Santa Maria de Solsona.
La donació del castell de Granyena de Segarra fou la primera donació d'un comte de Barcelona a l'orde del Temple.
El castell de l´Ametlla va tenir un paper estratègic rellevant durant la guerra contra Joan II.
La major part de l'estructura conservada d'aquest castell pertany a un moment baixmedieval.
El lloc de Mas de Bondia fou una quadra o petit districte del castell de Montornès de Segarra.
Les restes del primitiu castell altmedieval es troben en el punt més alt d’un turó que domina la població de Sanaüja.
Es tenen poques referències d’aquest castell de què resta la torre, però tot fa pensar que devia ser bastit a mitjan segle XI quan es va poblar aquesta zona.
Es tracta d'un gran casal que presideix el nucli de Sant Guim de la Plana.
L'any 1091 apareixen documentats els nobles Ramon i Arnau Albespí (del qual deriva Gospí) com a capitans dels comtes d'Urgell.
Es tracta d’un casal tipus senyorial la primera documentació del qual data de l’any 1040.
Recentment restaurat com a habitatge, l’antic castell de la Morana apareix documentat per primera vegada el 1040
  imprimir   enviar
Compartir